11 de setembre de 2026, divendres XXIII: Mare de Déu de la Cova Santa

DIVENDRES DE LA SETMANA XXIII / II

Lectura primera 1C 9,16-19.22b-27

M'he fet tot amb tots

per a salvar-ne alguns, siga com siga

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans,

Jo no puc gloriar-me d'anunciar l'Evangeli, perquè és una obligació que m'han imposat; i ¡pobre de mi, si no anunciara l'Evangeli! Si jo m'ho haguera buscat, tindria dret a un salari; però, no havent-ho buscat, no faig més que complir un encàrrec. 

Per tant, ¿quin salari puc esperar? La satisfacció d'anunciar l'Evangeli debades, sense fer ús del dret que l'Evangeli em dona.

Jo, sent home lliure com soc, m'he fet esclau de tots per a guanyar-ne tants com puga.

M'he fet tot amb tots per a salvar-ne alguns, siga com siga.

I açò ho faig per l'Evangeli, per a participar de la seua proclamació.

¿No sabeu que, a l'estadi, tots els corredors fan la carrera, però només un s'emporta el premi? Correu bé, si voleu guanyar. L'atleta es priva de moltes coses; ell per a guanyar-se una corona que se seca, nosaltres una que no se secarà. Per això jo no córrec sense nord, en el combat no pegue punyades en l'aire; les pegue contra el meu cos, per a sotmetre'l, no fora cas que jo quedara desqualificat després de proclamar la victòria dels altres.

Salm responsorial 83,3.4.5-6.12 (R.: 2)

Tot jo ansie i anhele

els atris del Senyor.

El meu cor i la meua carn

s'alegren en el Déu vivent.

R. Que amable és el vostre temple,

Senyor de l'univers.

També l'ocell hi troba casa,

i l'oroneta el niu

on posar els fills:

prop dels vostres altars,

Senyor de l'univers,

rei meu i Déu meu. R.

Feliç el qui viu en la vostra casa

alabant-vos cada dia.

Feliç el qui troba refugi en vós:

emprén amb amor el camí. R.

El Senyor Déu empara i protegix,

dona la gràcia i la glòria;

i no nega els seus béns

al qui viu honradament. R.

Al·leluia Jo 17,17ba

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Lc 6,39-42

¿Un cego seria capaç de guiar un altre cego?

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta comparança: «¿Pot un cego guiar un altre cego? ¿No cauran els dos en el clot? Un alumne no està per damunt del mestre; només una volta formats, els alumnes arriben a ser com el seu mestre. ¿Per què veus la brosseta en l'ull del teu germà, i no notes la biga que tens en el teu ull? ¿Com li pots dir: "Germà, deixa'm que et lleve la brosseta de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, trau primer la biga del teu ull, i després t'hi voràs prou clar per a poder llevar la brosseta de l'ull del teu germà». 

 

Els consells de Jesús als seus deixebles busquen, abans de res, l'autenticitat en la vida cristiana. La hipocresia i l'Evangeli són totalment incompatibles. Per a poder mirar els altres, hem de començar per observar-nos a nosaltres mateixos. Qui mira als altres per a retraure'ls els seus defectes i no veu els seus, no viu en el Senyor, sinó que està pres de la seua pròpia hipocresia. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Festa de la Mare de Déu de la Cova Santa

(diòcesi de Sogorb-Castelló)

La Mare de Déu de la Cova Santa és patrona de la diòcesi de Sogorb-Castelló i patrona de Beniarrés

• La Cova Santa (Ajuntament d'Altura)
• J.M. Bausset: Torneu-nos la Mare de Déu! (2015)

Lectures de la missa:

Lectura primera Jdt 13,14.17-20: Recordaran per sempre més esta obra del poder de Déu

Salm responsorial  Jdt 13,18bc-19  (cfr. Jdt 15,10): Maria, vos sou l'orgull del nostre poble

Al·leluia Lc 1,28.42

Alegreu-vos, Maria, plena sou de gràcia.

El Senyor és amb vos.

Beneïda sou entre totes les dones.

 Evangeli Lc 1,39-47

¡Feliç tu que has cregut!

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, a un poble de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà a Isabel. I va passar que, quan Isabel va sentir la salutació de Maria, la criatura saltà d'alegria dins del seu ventre, i Isabel, plena de l'Esperit Sant, exclamà amb totes les seues forces:

«¡Beneïda tu entre totes les dones i beneït el fruit de les teues entranyes! ¿Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vinga a visitar-me? Mira: només he sentit la teua salutació, la criatura ha saltat d'alegria dins del meu ventre. ¡Feliç tu, que has cregut! Allò que el Senyor t'ha anunciat, es complirà».

Maria va dir: 

 

«La meua ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador».

* * * * *

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Manuel Ureña i Pastor, arquebisbe emèrit de Saragossa (1988)

• Manuel Ureña Pastor, bisbe (Enc. d'Eivissa i Formentera)

A la Barraca d'Aigües Vives, ofrena de flors a la Mare de Déu d'Aigües Vives

• Bernat Daràs i Mahiques: La Mare de Déu d'Aigües Vives (2014)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'11 de setembre

Sepultura dels sants màrtirs Prot i Jacint a Roma, al cementeri de Basila, de la via Salària Antiga, als qui el papa sant Damas, després de recuperar els seus túmuls ocults sota terra, va dedicar uns versos, i on, quinze segles més tard, es va trobar el sepulcre intacte de sant Jacint i el seu cos abrasat. (s. III)

Sants màrtirs Fèlix i Règula [o Regla], morts a Zuric (Suïssa) juntament amb el servent sant Exuperanci  (s. inc.). Patrons de Zuric.

Sant Pafnuci

Commemoració de sant Pafnuci, bisbe a Egipte, que va ser un d'aquells confessors que en temps de l'emperador Galeri Valeri Maximí, van ser torturats traent-los l'ull dret, tallant-los els tendons del genoll esquerre i condemnats després a les mines. Malgrat això va poder assistir després al concili de Nicea, i no va deixar de lluitar intrèpidament per la fe catòlica contra l'arrianisme. (s. IV)

• Sòcrates Escolàstic: Pafnuci i el celibat del clero (s.V)

Sant Pacient de Lió, bisbe, que, mogut per la caritat, va distribuir gratuïtament aliments per totes les ciutats a la vora del Roine i del Saona, ajudant els pobles oprimits per la fam. Va exercir l'apostolat per onsevol, per a conversió d'heretges i cura dels necessitats. (c. 480)

Trànsit de sant Sacerdot, bisbe de Lió, que va viure en l'amor i temor de Déu, i va morir a París durant un concili. (552)

Sant Daniel (Deiniol Wyn), bisbe i abat de Bangor. (c. 584)

Trànsit de sant Adelfi de Luxeuil, abat del monestir de Remiremont, que va plorar profusament per una dissensió de menor importància. (c. 670)

Sant Leudí o Bodó de Toul, bisbe, que estant casat, es va fer monjo i després, també la seua esposa Odila, aconsellada per ell va abraçar la vida monàstica. (s. VII)

Sant Elies, conegut pel nom d'"Espeleota", insigne promotor de la vida eremítica i cenobítica a Calàbria. (s. X)

Beats Gaspar Koteda, catequista, i els xiquets Francesc Takeya i Pere Shichiemon, màrtirs, els pares dels quals havien patit igualment el martiri el dia anterior. Tots ells, a Nagasaki i amb igual fermesa, van patir per Crist idèntic suplici de decapitació (1622).

Beat Bonaventura de Barcelona (Miquel) Gran, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, amant de l'observança regular, va instituir convents per a retirs espirituals en molts llocs del territori romà i va mostrar sempre màxima austeritat de vida i caritat amb els pobres.

Miquel Baptista Gran nasqué a Riudoms i, una vegada enviudat, es feu franciscà llec i visqué als convents d'Escornalbou, Móra i Terrassa. Passà després a Itàlia, on treballà en la creació d'una província autònoma de frares menors reformats. Venerat pel papes i el poble, morí a Roma l'any 1684. [font] Beatificat el 10 de juny del 1909 pel papa Pius X.

Beata Maria Celeste (Giulia) Crostarosa (1696- Foggia, Italia 1755). Religiosa italiana fundadora de les Germanes del Santíssim Redemptor.

Beat Francesc Mayaudon, prevere i màrtir, que, empresonat en temps de la Revolució Francesa per ser sacerdot, va morir finalment al litoral de França, prop de Rochefort, en una nau ancorada en la mar, consumit per esgotament físic (1794).

Sant Joan Gabriel Perboyre, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir, que, dedicat a la predicació de l'Evangeli segons el costum del lloc, durant una persecució va patir presó prolongada, va ser turmentat i, finalment, penjat en una creu i escanyat a Wuchang, a la província Hubei, a la Xina (1840).

Beat Pere d'Alcántara (Llorenç) Villanueva Larráyoz, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir. (1936)

Beat Josep Ma. Segura i Penadés, prevere i màrtir valencià (memòria a Atzeneta d'Albaida i Ontinyent). (1936)

Beat valencià Josep Maria Piquer Arnau, saccerdot operari diocesà (mem. a Onda). († Betxí, 1936)

10 de setembre de 2026, dijous XXIII: Beat Jacint Orfanell

DIJOUS DE LA SETMANA XXIII / II

Lectura primera 1C 8,1b-7.11-13

Gravar la consciència poc formada d'un germà

seria pecar contra Crist

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, la consciència de conéixer la veritat enorgullix, mentres que l'amor edifica. Els qui es fan la il·lusió de conéixer alguna cosa encara no saben com han de conéixer. En canvi, Déu reconeix els qui l'estimen.

Pel que fa a la qüestió de si es pot menjar la carn sacrificada als ídols, tots estem d'acord que els ídols no representen res i que només hi ha un Déu. És veritat que la gent dona el nom de «déus» a molts personatges en el cel i en la terra, com si hi hagueren molts déus i molts senyors. Però, per a nosaltres, només hi ha un Déu, el Pare, origen de tot l'univers, i a qui estem destinats; i només hi ha un Senyor, Jesucrist, pel qual tot existix i pel qual existim nosaltres.

Però no tots trauen les conseqüències d'esta veritat. Alguns, acostumats fins fa poc a la idolatria, mengen la carn dels sacrificis pensant que és oferida als ídols, i això grava la seua consciència, encara poc formada. En este cas, el coneiximent que tu tens farà que es perda el germà més dèbil, pel qual Crist va morir. D'esta manera pecaries contra un germà, gravant la seva consciència poc formada, i així pecaries contra Crist. Per això, si un menjar ha de fer caure en pecat un germà meu, no tastaré carn mai de la vida, per a no fer pecar el meu germà.

Salm responsorial 138,1-3.13-14ab.23-24 (R.: 24b)

M'heu observat, Senyor, i em coneixeu,

vós veeu quan m'assente o quan m'alce,

descobriu de lluny el meu pensar,

sabeu bé si camine o si repose,

vos són familiars totes les meues sendes.

R. Guieu-me, Senyor, per camins eterns.

Vós heu creat el meu interior,

m'heu teixit en les entranyes de la mare.

Vos done gràcies per haver-me fet tan admirable,

les vostres obre són portentoses. R.

Déu meu, observeu-me i coneixeu el meu cor,

examineu-me per a saber què desitge.

Mireu si vaig per camins d'idolatria,

guieu-me per camins eterns. R.

Al·leluia 1Jo 4,12

Si ens amem, Déu està en nosaltres,

i el seu amor en nosaltres ha arribat a la plenitud.

Evangeli Lc 6,27-38

Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles:

«Als qui m'escolteu, jo vos dic: ameu els enemics, feu el bé als qui vos odien, beneïu els qui vos maleïxen, pregueu per aquells que vos calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si algú et lleva la capa, no li negues la túnica.

Dona a tot aquell que et demane, i no reclames res al qui et lleva allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells vos tracten.

Si ameu els qui vos amen, ¿quin mèrit teniu?: també els pecadors amen aquells que els amen. I si feu el bé als qui vos fan el bé, ¿quin mèrit teniu?: també els pecadors ho fan.

I si presteu diners a aquells de qui espereu cobrar, ¿quin mèrit teniu?: també els pecadors se'ls presten els uns als altres, perquè saben que els cobraran. Vosaltres, en canvi, ameu els vostres enemics, feu el bé i presteu sense esperar res a canvi, i la vostra recompensa serà gran: sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els roïns.

Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. No jutgeu, i no vos jutjaran; no condemneu, i no vos condemnaran; perdoneu, i vos perdonaran. Doneu, i vos donaran: vos abocaran a la falda una mesura generosa, ben complida, sacsada i plena a caramull.

Tal com mesureu sereu mesurats». 

 

L'amor cristià no es queda en un sentiment de compassió o d'afecte. Amar és fer coses positives pels altres, siguen bons o roïns, sense esperar recompensa immediata per això. És fer el bé, beneir, resar, estimar de cor, perdonar, prestar i donar amb generositat. També és abstindre's de jutjar i condemnar. Tot això es resumix a amar i ser compassius.[Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Beat valencià Jacint Orfanell i Prades, dominic, màrtir (mem. ll. a la diòcesi de Tortosa).

• J.M. Bausset: El beat valencià Jacint Orfanell (2015)
• Enric Benavent, bisbe de Tortosa: El beat Jacint Orfanell (2019)
• Emi Turull Pibernat: Testimoniatge i martiri en les cartes de fra Jacinto Orfanell, O.P., des del Japó (1609-1622), publicat en 2019.

L'Arxiconfraria de la Mare de Déu del Consol del barri de Sagunt de la ciutat de València celebra la festa dels Pans de Sant Nicolau de Tolentí

Aniversari del naiximent de Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano (Sueca 1877)

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Josep Ignasi Munilla Aguirre, bisbe d'Oriola-Alacant

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de setembre

1. A Alexandria d'Egipte, sant Nemesi, màrtir, que, acusat falsament de lladre, va ser portat a judici i absolt pel jutge, però després, en la persecució desencadenada sota l'emperador Deci, va ser acusat de nou davant del jutge Emilià de professar la religió cristiana, motiu pel qual el van turmentar amb suplicis reiterats i, en acabant, va ser cremat al costat d'uns lladres, a semblança del Salvador, que va patir la creu entre ells. (251)

2. Commemoració dels sants Nemesià i companys Fèlix, Luci, un altre Fèlix, Liteu, Polià, Víctor, Jaderes i Datiu, tots els quals, com a bisbes, preveres i diaques, en la violenta persecució que es va alçar a Àfrica sent emperadors Valerià i Galié, van ser apallissats per confessar a Crist i després, lligats amb grillons, portats a cavar en mines de metall, on, entretant, rebien cartes exhortatives de sant Cebrià perquè es mantingueren ferms en els preceptes del Senyor i suportaren les cadenes del suplici. (257-258)

3. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, santa Pulquèria, defensora i promotora de la fe ortodoxa. (453)

4. A Novara, al territori de Ligúria, a l'actual Itàlia, sant Agabi (abans Agapi), bisbe. (s. V)

5. A Albi, lloc d'Aquitània, hui França, sant Salvi, bisbe, que, procedent de la vida claustral, va ser promogut a la seu a pesar seu i, en declarar-se una forta epidèmia, com a bon pastor no va voler absentar-se de la seua ciutat. (584)

6. Prop d'Spira, a la Renània, a Germania, actual Alemanya, passió de sant Teodard, bisbe de Tongres i màrtir, que va ser assassinat quan anava a visitar el rei Khilderic. (c. 670)

7. A Avranches, ciutat de Nèustria, hui França, sant Aubert, bisbe, promotor del culte a sant Miquel Arcàngel al Mont Tomba. (c. 725)

8. Al monestir de Locedio, a Vercelli, a la regió italiana del Piemont, beat Ogleri, abat de l'Orde Cistercenc. (1214)

9. A Tolentino, lloc del Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, sant Nicolau de Tolentí, prevere, religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, el qual, frare de rigorosa penitència i oració assídua, sever amb ell i comprensiu amb els altres, s'autoimposava moltes vegades la penitència d'uns altres. (1305)

Va dur una vida contemplativa enmig de les preocupacions pastorals i donà exemple de caritat i penitència. S'adormí en el Senyor el 1305.

10. A Nagasaki, del Japó, beats Sebastià Kimura, de l'Orde de la Companyia de Jesús, Francesc Morales, de l'Orde de Predicadors, preveres, i cinquanta companys*, màrtirs, entre sacerdots, religiosos, matrimonis, jóvens, catequistes, viudes i xiquets, tots els quals van morir per Crist, martiritzats amb cruels turments en un pujol davant d'una gran multitud. (1622)

* Estos són els noms: beats Àngel Orsucci, Alfons de Mena, Josep de Sant Jacint de Salvanés, Jacint Orfanell, preveres dominics, i Doménec del Rosari i Aleix, religiosos del mateix Orde; Ricard de Santa Anna i Pere d'Àvila, preveres de l'Orde de Germans Menors, i Vicent de Sant Josep, religiós del mateix Orde; Carles Espínola, prevere jesuïta, i Gonçal Fusai, Antonio Kiuni, Tomàs del Rosari, Tomàs Akahoshi, Pere Sampo, Miquel Shumpo, Lluís Kawara, Joan Chugoku, religiosos també jesuïtes; Lleó de Satsuma, Llúcia de Freitas; Antoni Sanga, catequista, i Magdalena, cònjuges; Antoni Coreano, catequista, i Maria, cònjuges, amb els seus fills Joan i Pere; Pau Nagaishi i Tecla, cònjuges, amb el seu fill Pere; Pau Tanaka i Maria, cònjuges; Doménec Yamada i Clara, cònjuges; Isabel Fernández, viuda del beat Doménec Jorge, amb el seu fill Ignasi; Maria, viuda del beat Andreu Tokuan; Ainés, viuda del beat Cosme Takeya; Maria, viuda del beat Joan Shoun; Dominica Ogata, Maria Tanaura, Apol·lònia i Caterina, viudes; Doménec Nakano, fill del beat Maties Nakano; Bertomeu Kawano Shichiemon; Damià Yamichi Tanda i el seu fill Miquel; Tomàs Shichiro, Ruf Ishimoto; Clement (Bosio) Vom i el seu fill Antoni.

11. A Londres, a Anglaterra, sant Ambròs Eduard Barlow, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, que durant vint-i-quatre anys va confirmar en la fe i pietat els catòlics de la regió de Lancaster, però capturat, sota el regnat de Carles I, el dia de Pasqua mentre predicava, va ser condemnat a mort i, després d'un temps de presó, va pujar al patíbul a Tyburn. (1641)

12. En aigües marítimes, enfront de Rochefort, en la costa de França, beat Jaume Gagnot, prevere de l'Orde Carmelita i màrtir, que, durant la Revolució Francesa, per raó del seu sacerdoci va ser inhumanament embarcat en una miserable nau, on, ajudant als malalts cocaptius, va defallir consumit i contagiat de malalties. (1794)

9 de setembre de 2026, dimecres XXIII

DIMECRES DE LA SETMANA XXIII / II

Lectura primera 1C 7,25-31

Si estàs casat, no faces res per a separar-te de la dona,

però si no tens dona, no busques casar-te

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, no tinc cap manament del Senyor referent als no casats, però vos done el meu parer, i sé que, per la misericòrdia del Senyor, soc digne de confiança. Jo crec que, en la mala situació present, és bo que cada u es quede tal com es troba: si estàs casat, no faces res per a separar-te de la dona, però si no tens dona, no busques casar-te. No està mal que et cases, ni està mal que es case una soltera, però els qui ho fan trobaran destorbs que jo vos voldria estalviar.

Vullc dir, germans, que el temps s'acaba. D'ara en avant, els qui tenen esposa han de viure com si no en tingueren; els qui ploren, com si no ploraren; els qui s'alegren, com si no s'alegraren; els qui compren, com si no tingueren res; i els qui trauen profit d'este món, com si no en tragueren; perquè este món que veem passa.

Salm responsorial 44,11-12.14-15.16-17 (R.: 11a)

Escolta, filla, mira, atén,

oblida el teu poble i la casa de ton pare;

el rei està captivat per la teua bellesa:

venera'l, que és el teu Senyor.

R. Escolta, filla, mira, atén.

Entra la princesa tota radiant,

el seu vestit és de brocats d'or,

la porten al rei amb vestits virolats.

La seguix una cort de donzelles amigues. R.

Les porten entre alegria i festa,

entren al palau del rei.

En lloc dels pares tindràs fills;

els faràs prínceps de tota la terra. R.

Al·leluia Lc 6,23ab

Alegreu-vos i feu festa,

diu el Senyor,

perquè la vostra recompensa serà gran en el cel.

Evangeli Lc 6,20-26

Feliços els pobres. Ai de vosaltres, els rics

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va alçar els ulls cap als seus deixebles i els va dir:

«Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu.

Feliços els qui ara passeu fam, perquè vindrà dia que quedareu assaciats.

Feliços els qui ara ploreu, perquè vindrà dia que riureu.

Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent vos odiarà, vos esquivarà, vos ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa serà gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes.

Però ai de vosaltres, els rics, perquè ja teniu el vostre consol.

Ai dels qui ara esteu farts, perquè vindrà dia que passareu fam.

Ai dels qui ara rieu, perquè vindrà dia que vos lamentareu i plorareu.

Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres; igual feien els seus pares amb els falsos profetes». 

 

¿Qui són els pobres als qui es referix Jesús? Hem de tindre clar que Déu no beneïx la pobresa material ni molt menys la misèria, ja que vol que la remeiem amb la justícia i la caritat. Jesús definix com a pobres els qui ho han deixat tot per a seguir-lo, són els que ara tenen fam, ploren o són perseguits per la causa del Fill de l'Home. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Pere Claver, prevere (mem. ll.).

Pere Claver va nàixer a Verdú (Urgell) l'any 1580. A partir del 1596 estudià lletres i arts a Barcelona i el 1602 ingressà a la Companyia de Jesús. Especialment Sant Alfons Rodríguez, porter del col·legi jesuïta de Palma de Mallorca, despertà en ell la vocació de missioner. Ordenat prevere l'any 1616 a la missió de Colòmbia, exercí allí, fins a la mort, un apostolat especialment dedicat als esclaus negres, fent el vot de ser ell mateix "sempre esclau dels esclaus negres". Extenuat, morí a Cartagena d'Índies el dia 8 de setembre de 1654; va ser canonitzat per Lleó XIII l'any 1888. Més tard, l'any 1896, el mateix Papa el declarà Patró de les missions entre negres. [Font]

• J.M. Bausset: Sant Pere Claver (2015)

Aniversari del naiximent de Manuel Sanchis Guarner (1911)

A Peníscola, festa a la Mare de Déu de l'Ermitana

• J.M. Bausset: Mare de Déu de l'Ermitana (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 9 de setembre

Sant Pere Claver, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que a Nova Cartagena, ciutat de Colòmbia, durant més de quaranta anys va consumir la seua vida amb admirable abnegació i exímia caritat envers els esclaus negres, i en va batejar amb la seua pròpia mà a quasi tres-cents mil. (1654)

2. A Roma, al cementeri ad Duas Lauros, de la via Labicana, sant Gorgoni, màrtir. (d. 203)

El culte a este màrtir, que va morir a Roma, és testimoniat des del segle VI pel martirologi Jeronimià i el Gelasià.

3. Al territori de Sabina, en la trentena milla des de Roma, sant Jacint, màrtir. (s. inc.)

4. Al monestir de Clonmacnoise, a la vora del riu Shannon, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Ciaran (o bé Querà o Kieran), prevere i abat, fundador d'este cenobi. (s. VI)

5. A Castella la Nova, regió d'Espanya, beata Maria Toríbia (Santa Maria de la Cabeza), esposa de sant Isidre llaurador, amb qui va portar vida humil i recaptosa. (s. XII)

6. A York, a Anglaterra, beat Jordi Douglas, prevere i màrtir, el qual, oriünd d'Escòcia, mestre d'escola i ordenat sacerdot a París, sota el regnat d'Isabel I va patir el patíbul per persuadir uns altres a abraçar la fe catòlica, i va emigrar, així, vencedor al cel. (1587)

7. A Münster, a Alemanya, beata Maria Eutímia (Emma) Üffing, verge de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Mare de Déu dels Dolors, que va passar la seua vida servint els malalts, mostrant la seua exímia pietat, la seua benignitat i l'oblit de si mateixa. (1855)

8. A Gramat, a la regió de Cahors, a França, beat Pere Bonhomme, prevere, que es va distingir per les missions populars i l'evangelització dels llauradors, i va fundar la Congregació de Filles de la Mare de Déu del Mont Calvari, per a cuidar jóvens, malalts i necessitats. (1861)

9. A Port Louis, de l'illa anglesa de Maurici, a l'Oceà Índic, beat Jaume Desideri Laval, prevere, que, després d'exercir alguns anys de metge, va ingressar com a missioner en la Congregació de l'Esperit Sant, on va portar esclaus negres a la llibertat de fills de Déu. (1864)

10. Beata Alfonsa-Maria (Elisabet) Eppinger, (1814 - Niederbronn-les-Bains, França, 1867). Fundadora de la Congregació de les Germanes del Diví Redemptor.

11. A Bilbao, ciutat del País Basc, beat Francesc Gárate Aranguren, religiós de l'orde de la Companyia de Jesús, que es va santificar practicant la humilitat en l'exercici de porter durant quaranta-dos anys. (1929) La Companyia de Jesús el celebra demà.

Al caseriu Errekarte, tocant a Loiola, al País Basc, va nàixer l'any 1857, el germà Gárate. Acabats els estudis elementals, es va dedicar el 1871 als treballs domèstics en el col·legi jesuític d'Ordunya "Nuestra Señora de la Antigua". Ingressà a la Companyia l'any 1874 a Poyanne (França) i va exercir de 1877 a 1888 l'ofici d'infermer i d'ajudant del sagristà en el Col·legi de Sant Jaume Apòstol, a la Guàrdia, Pontevedra. Després, durant quaranta-un anys i fins a la mort es va fer càrrec de la porteria del Col·legi Universitari de Deusto (Bilbao), on per la seua eminent caritat, laboriositat, delicadesa exquisida i d'altres virtuts, fou un gran exemple per a tothom. Morí el 1929. Joan Pau II l'any 1985 l'inscriví en el catàleg dels Beats. [Font]