Sant Pius V, papa, de l'Orde de Predicadors, que, elevat a la seu de Pere, es va esforçar amb gran pietat i tenacitat apostòlica a posar en pràctica els decrets del Concili de Trento sobre el culte diví, la doctrina cristiana i la disciplina eclesiàstica, promovent també la propagació de la fe. Es va adormir en el Senyor a Roma, el dia primer del mes de maig. (1572)
2. A Fermo, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, santa Sofia, verge i màrtir. (s. inc.)
3. A Roma, al cementeri de Pretextat, a la via Àpia, sant Quirí, màrtir, el qual, sent tribú, va coronar la seua confessió de fe amb el martiri. (c. s. III)
4. A Saintes, a la regió d'Aquitània, hui França, sant Eutropi, primer bisbe d'esta ciutat, que, segons la tradició, havia sigut enviat a la Gàl·lia pel Romà Pontífex. (s. III)
5. A Afrodísia, lloc de Cària, en l'actualitat Turquia, sants Diòdor i Rodopià, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van ser lapidats pels seus conciutadans. (s. IV)
6. A Èuria, a la regió d'Epir, a la Grècia actual, sant Donat, bisbe, que en temps de l'emperador Teodosi va brillar per la seua exímia santedat. (s. IV)
7. A Novara, ciutat de Ligúria, a Itàlia, sant Llorenç, prevere i màrtir, que va construir una font baptismal en la qual batejava els xiquets que li confiaven per a la seua educació. Un dia, després d'haver portat un nombre elevat de xiquets a Déu mitjançant el baptisme, uns impius el van matar juntament amb els neòfits. (s. IV)
8. A Forlí, a Emília-Romanya, també a la Itàlia actual, sant Mercurial, bisbe, a qui la tradició considera com l'instaurador d'esta seu episcopal. (s. IV)
9. A Nàpols, a la regió igualment italiana de Campània, sant Pomponi, bisbe, que dins d'esta ciutat va construir una església dedicada a la Mare de Déu, i en temps de l'ocupació pels gots va defensar el seu ramat contra l'heretgia arriana. (s. VI)
10. A Roma, beat Pere Diaca (o Levita), monjo del monestir del Celio, que per mandat del papa sant Gregori el Gran va administrar amb prudència el patrimoni de l'Església Romana i, ordenat diaca, va servir amb fidelitat al pontífex. (605)
11. A Viviers, al costat del riu Roine, a Nèustria, hui França, sant Aule o Augul, bisbe, que, segons conta la tradició, va fundar en esta ciutat un hospital i va aconseguir la llibertat de molts esclaus. (s. VII)
12. A Barking, lloc d'Anglaterra, mort de sant Earconvald, bisbe de Londres, que va fundar dos monestirs, un d'hòmens, que va presidir ell mateix, i un altre de dones, que va posar sota l'autoritat de la seua germana, santa Ethelburga. (693)
14. A Verona, a la regió actualment italiana de Venècia, sant Gualfard, que, oriünd d'Alemanya i guarnicioner de professió, després de passar diversos anys en la soledat va ser rebut pels monjos del monestir de Sant Salvador, pròxim a esta ciutat. (1127)
15. A Vernon, prop del riu Sena, a França, sant Adjutori, que, fet presoner en temps de guerra, va ser martiritzat per raó de la seua fe i, tornat a la seua pàtria, es va retirar a un lloc apartat per a practicar una vida de penitent. (c. 1131)
16. A Newcastle upon Tyne, a Anglaterra, beat Guillem Southerne, prevere i màrtir, que, després d'haver estudiat a Lituània, Espanya i Douai, una vegada ordenat sacerdot es va dirigir a Anglaterra per a exercir el seu ministeri, raó per la qual, en temps del rei Jaume I, va patir atroços suplicis que li van causar la mort. (1618)
17. A Fossombrone, a l'antiga regió del Picé, hui les Marques, a Itàlia, beat Benet d'Urbino, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va ser company de sant Llorenç de Bríndisi en la predicació entre hussites i luterans. (1625)
18. A Quebec, al Canadà, santa Maria de l'Encarnació Guyart Martin, la qual, sent mare de família, després de la mort del seu espòs va confiar el seu fill, encara xicotet, a les cures de la seua germana, i va ingressar en les Ursulines. Va establir la primera casa d'este Institut al Canadà, on es va distingir per la seua activitat. (1672) Canonitzada en 2014
19. A Chieri, prop de Torí, a la regió del Piemont, a Itàlia, sant Josep Benet Cottolengo, prevere, que, confiant solament en l'auxili de la Divina Providència, va obrir una casa per a acollir a pobres, malalts i marginats de tota classe. (1842) 20. Al llogaret d'An Bái, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuan, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, detingut a causa d'una delació per haver administrat a sa mare malalta els sagraments, en temps de l'emperador Tu Duc, va ser cruelment decapitat. (1861)
21. A Paderborn, a Alemanya, beata Paulina von Mallinckrodt, verge, fundadora de la Congregació de Germanes de la Caritat Cristiana, per a atendre els xiquets pobres i cecs i auxiliar els malalts i necessitosos. (1881)