30 d'abril de 2024, dimarts V de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA V DE PASQUA


Lectura primera Fets 14,19-28

Contaren a la comunitat el que Déu havia fet amb ells

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, arribaren a Listra uns jueus d'Antioquia i d'Iconi que es guanyaren la gent; apedregaren a Pau i el tragueren a rastrons fora de la població. Ja el donaven per mort, però quan els deixebles se li acostaren, ell es va alçar i va tornar a la ciutat. 
L'endemà va eixir amb Bernabé cap a Derbe. En aquella ciutat anunciaren la Bona Notícia i feren molts deixebles. Després tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els creients i els exhortaven a perseverar en la fe. Els recordaven: «Hem de passar per moltes tribulacions per a entrar al Regne de Déu». 
Ordenaven preveres en cada una de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaven al Senyor en qui havien cregut.
Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d'anunciar la paraula a Perga, baixaren a Atalia. D'allí se'n tornaren per mar a Antioquia, des d'on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu per a la missió que acabaven de complir. 
Quan arribaren, reuniren la comunitat per a contar-los tot el que Déu havia fet amb ells, i com Déu havia obert les portes de la fe als qui no eren jueus. I allí van passar una bona temporada amb els creients.

Salm responsorial 144,10-11.12-13ab.21 (R.: cf. 11a)

Senyor, que vos exalcen totes les criatures,
que vos celebren els vostres fidels;
que proclamen la glòria del vostre regnat
i parlen del vostre poder.

R. Que els vostres fidels, Senyor,
proclamen la glòria del vostre regnat.

O bé: 
 
Al·leluia.

Que recorden a tots les vostres gestes,
la glòria i l'esplendor del vostre regnat.
El vostre regnat s'estén a tots els segles,
el vostre imperi, a totes les generacions. R.

Que els meus llavis donen gràcies al Senyor,
que tots alaben el seu sant nom
per sempre més. R.

Al·leluia Lc 24,46.26

El Messies havia de patir i de ressuscitar,
abans d'entrar en la seua glòria.

Evangeli Jo 14,27-31a

Vos done la meua pau

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: 
«Vos deixe la pau, vos done la meua pau. Jo no vos la done com la dona el món. Que els vostres cors s'asserenen i no temen. Ja heu sentit que vos he dit: Me'n vaig, però tornaré a vosaltres. Si m'estimeu, vos alegrareu de saber que me'n vaig al Pare, ja que el Pare és més gran que jo.
Vos ho dic ara, per avançat, per a que, quan això passe, cregau. Ja no parlaré molt més amb vosaltres, perquè ja arriba el príncep d'este món. No és que tinga cap poder sobre mi, però el món ha de saber que jo ame el Pare i que complixc el que ell m'ha manat».

* * * * *

Sant Pius V, papa (mem. ll.).

Va nàixer al poblet de Bosco Marengo (nord d’Itàlia) en 1504. Va ser dominic, bisbe i cardenal, i fou elegit papa l’any 1566. Va aplicar amb energia les reformes del Concili de Trento: treballà per l’exemplaritat dels religiosos, clergues i bisbes; contra els mals usos de la Cúria Romana; pel desplegament de les Missions; la correcció de la litúrgia (publicà el Catecisme romà, el Breviari i el Missal).

El seu breu papat (morí l’1 de maig del 1572) va donar un fort impuls a l’Església: “Vos encomane la santa Església [als cardenals abans de morir] que tant he estimat. Procureu elegir-me un successor zelós, que no busque res més que la glòria del Salvador i el bé del poble cristià”. [font]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 d'abril

Sant Pius V, papa, de l'Orde de Predicadors, que, elevat a la seu de Pere, es va esforçar amb gran pietat i tenacitat apostòlica a posar en pràctica els decrets del Concili de Trento sobre el culte diví, la doctrina cristiana i la disciplina eclesiàstica, promovent també la propagació de la fe. Es va adormir en el Senyor a Roma, el dia primer del mes de maig. (1572)

2. A Fermo, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, santa Sofia, verge i màrtir. (s. inc.)

3. A Roma, al cementeri de Pretextat, a la via Àpia, sant Quirí, màrtir, el qual, sent tribú, va coronar la seua confessió de fe amb el martiri. (c. s. III)

4. A Saintes, a la regió d'Aquitània, hui França, sant Eutropi, primer bisbe d'esta ciutat, que, segons la tradició, havia sigut enviat a la Gàl·lia pel Romà Pontífex. (s. III)

5. A Afrodísia, lloc de Cària, en l'actualitat Turquia, sants Diòdor i Rodopià, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van ser lapidats pels seus conciutadans. (s. IV)

6. A Èuria, a la regió d'Epir, a la Grècia actual, sant Donat, bisbe, que en temps de l'emperador Teodosi va brillar per la seua exímia santedat. (s. IV)

7. A Novara, ciutat de Ligúria, a Itàlia, sant Llorenç, prevere i màrtir, que va construir una font baptismal en la qual batejava els xiquets que li confiaven per a la seua educació. Un dia, després d'haver portat un nombre elevat de xiquets a Déu mitjançant el baptisme, uns impius el van matar juntament amb els neòfits. (s. IV)

8. A Forlí, a Emília-Romanya, també a la Itàlia actual, sant Mercurial, bisbe, a qui la tradició considera com l'instaurador d'esta seu episcopal. (s. IV)

9. A Nàpols, a la regió igualment italiana de Campània, sant Pomponi, bisbe, que dins d'esta ciutat va construir una església dedicada a la Mare de Déu, i en temps de l'ocupació pels gots va defensar el seu ramat contra l'heretgia arriana. (s. VI)

10. A Roma, beat Pere Diaca (o Levita), monjo del monestir del Celio, que per mandat del papa sant Gregori el Gran va administrar amb prudència el patrimoni de l'Església Romana i, ordenat diaca, va servir amb fidelitat al pontífex. (605)

11. A Viviers, al costat del riu Roine, a Nèustria, hui França, sant Aule o Augul, bisbe, que, segons conta la tradició, va fundar en esta ciutat un hospital i va aconseguir la llibertat de molts esclaus. (s. VII)

12. A Barking, lloc d'Anglaterra, mort de sant Earconvald, bisbe de Londres, que va fundar dos monestirs, un d'hòmens, que va presidir ell mateix, i un altre de dones, que va posar sota l'autoritat de la seua germana, santa Ethelburga. (693)

13. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Amador, prevere, Pere, monjo, i Lluís, els quals, durant la persecució desencadenada pels musulmans, van ser cruelment martiritzats per predicar insistentment l'evangeli de Crist. (855)

14. A Verona, a la regió actualment italiana de Venècia, sant Gualfard, que, oriünd d'Alemanya i guarnicioner de professió, després de passar diversos anys en la soledat va ser rebut pels monjos del monestir de Sant Salvador, pròxim a esta ciutat. (1127)

15. A Vernon, prop del riu Sena, a França, sant Adjutori, que, fet presoner en temps de guerra, va ser martiritzat per raó de la seua fe i, tornat a la seua pàtria, es va retirar a un lloc apartat per a practicar una vida de penitent. (c. 1131)

16. A Newcastle upon Tyne, a Anglaterra, beat Guillem Southerne, prevere i màrtir, que, després d'haver estudiat a Lituània, Espanya i Douai, una vegada ordenat sacerdot es va dirigir a Anglaterra per a exercir el seu ministeri, raó per la qual, en temps del rei Jaume I, va patir atroços suplicis que li van causar la mort. (1618)

17. A Fossombrone, a l'antiga regió del Picé, hui les Marques, a Itàlia, beat Benet d'Urbino, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va ser company de sant Llorenç de Bríndisi en la predicació entre hussites i luterans(1625)

18. A Quebec, al Canadà, santa Maria de l'Encarnació Guyart Martin, la qual, sent mare de família, després de la mort del seu espòs va confiar el seu fill, encara xicotet, a les cures de la seua germana, i va ingressar en les Ursulines. Va establir la primera casa d'este Institut al Canadà, on es va distingir per la seua activitat. (1672) Canonitzada en 2014

19. A Chieri, prop de Torí, a la regió del Piemont, a Itàlia, sant Josep Benet Cottolengo, prevere, que, confiant solament en l'auxili de la Divina Providència, va obrir una casa per a acollir a pobres, malalts i marginats de tota classe. (1842)
20. Al llogaret d'An Bái, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuan, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, detingut a causa d'una delació per haver administrat a sa mare malalta els sagraments, en temps de l'emperador Tu Duc, va ser cruelment decapitat. (1861)

21. A Paderborn, a Alemanya, beata Paulina von Mallinckrodt, verge, fundadora de la Congregació de Germanes de la Caritat Cristiana, per a atendre els xiquets pobres i cecs i auxiliar els malalts i necessitosos. (1881)

29 d'abril de 2024, dilluns: Santa Caterina de Siena

Festa de Santa Caterina de Siena,

verge, doctora de l'Església, patrona d'Europa


Festa de santa Caterina de Siena, verge i doctora de l'Església, qui, havent ingressat en les Germanes de la Penitència de Sant Doménec, desitjosa de conéixer a Déu en si mateixa i a si mateixa en Déu, es va esforçar a assemblar-se a Crist crucificat. Va treballar també enèrgicament i incansablement per la pau, pel retorn del Pontífex Romà a l'Urbs i per la unitat de l'Església, i va deixar esplèndids documents plens de doctrina espiritual (elog. del Martirologi Romà)


Lectures de la missa:

Lectura primera 1Jo 1,5-2,2

La sang de Jesús ens deixa nets de tot pecat

Lectura de la primera carta de sant Joan

Amics, vos anunciem el missatge que hem sentit de Jesucrist: Déu és llum, i en ell no hi ha cap foscor.
Si afirmem que estem en comunió amb ell, però de fet caminem en la foscor, mentim i no vivim d'acord amb la veritat. Però si caminem en la llum, tal com ell està en la llum, vivim en comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat.
Si afirmem que no tenim cap pecat, ens enganyem a nosaltres mateixos i no tenim la veritat en nosaltres. Però si reconeixem els nostres pecats, Déu, que és bo i fidel, ens els perdonarà i ens deixarà nets de tot mal. Si afirmem que no hem pecat mai, el tractem de mentirós i no tenim la seua paraula en nosaltres.
Fills meus, vos escric açò per a que no pequeu; però, si algú peca, recordeu que tenim davant del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell és la víctima propiciatòria pels nostres pecats; i no únicament pels nostres, sinó pels de tot el món.

Salm responsorial 102,1-2.3-4.8-9.13-14.17-18a (R.: 1a)
 
Beneïx el Senyor, ànima meua,
i tot el meu cor el seu sant nom.
Beneïx el Senyor, ànima meua,
no t’oblides mai dels seus favors.

R. Beneïx el Senyor, ànima meua.

Ell et perdona les culpes
i et cura totes les malalties;
rescata de la mort la teua vida
i et corona d’amor entranyable. R.

«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, ric en l’amor».
No sempre acusa,
ni guarda rancor sense fi. R.

Com un pare s’apiada dels fills,
el Senyor s’apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens ha format,
i es recorda que som pols. R.

Però l’amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seua bondat s’estén als fills dels fills,
si guarden la seua aliança. R..

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos donem gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills
els misteris del Regne.

Evangeli Mt 11,25-30

Heu amagat estes coses als savis i les heu revelades als senzills

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir:
«Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als savis i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d'esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans. Ningú coneix el Fill, tret del Pare; igualment, ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar.
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits; jo vos donaré repòs. Accepteu el meu jou, apreneu de mi, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el vostre repòs, perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega, lleugera».

ALTRES

Aniversari del traspàs de Joan Baptista Cabanilles, organista i compositor de música barroca (València 1712)

Aniversari del naiximent de Beatriu Civera, novel·lista valenciana (València 1914)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 29 d'abril

2. Commemoració de sant Tíquic, deixeble de l'apòstol sant Pau, que en les seues epístoles li diu germà caríssim, ministre fidel i coservent en el Senyor. (s. I)

3. A Pisa, a la regió italiana de la Toscana, sant Torpetes, màrtir. (s. inc.)

4. A Nàpols, ciutat de Campània, també a l'actual Itàlia, sant Sever, bisbe, a qui sant Ambròs va estimar com a un germà i la seua Església com a un pare. (c. 409)

5. A l'abadia de Cluny, a Borgonya, hui França, sant Hug, abat, que va governar santament el seu cenobi durant seixanta-un anys. Es va mostrar entregat a les almoines i a l'oració, va mantindre i va promoure la disciplina monàstica, va estar atent a les necessitats de l'Església i va ser-ne un eximi propagador. (1109)

6. A l'abadia de la Lucerne-d'Outremer, a Normandia, també a l'actual França, sant Acard, bisbe d'Avranches, que, abat durant un temps de Sant Víctor de París, va escriure diversos tractats de vida espiritual a fi de conduir l'ànima cristiana a la perfecció, i en morir va ser enterrat en esta abadia de l'Orde Premonstratenc, que freqüentava sovint. (1172)

7. A Seül, a Corea, sant Antoni Kim Song-u, màrtir, que solia reunir a sa casa diversos fidels fins que, tancat a la presó, per la seua fe en Crist va ser executat per estrangulació. (1841)

8. Beata Itala Mela (1904- La Spezia, Ligúria, Itàlia 1957). Conversa de l'ateisme, es va fer oblata benedictina del Monestir de Sant Pau a Roma.

9. Beata Anna Chrzanowska (1902- Cracòvia, Polònia 1973). Infermera laica que va dedicar la seua vida al servici del proïsme, especialment dels més malalts i abandonats († 1973).

28 d'abril de 2024, diumenge V de Pasqua

DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle B


Lectura primera Fets 9,26-31

Els contà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allí intentava unir-se als creients, però tots li tenien por, perquè no creien que fora un deixeble de deveres.
Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor i com el Senyor li havia parlat; i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d'aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, i predicava obertament el nom del Senyor. També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega. Estos es proposaven matar-lo, però els germans, que ho saberen, l'acompanyaren a Cesarea i l'enviaren a Tars.
L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Anava consolidant-se, caminava en la fidelitat al Senyor i creixia, animada per l'Esperit Sant.

Salm responsorial 21,26b-27.28 i 30ab.30c-32 (R.: 26a)

Davant dels fidels compliré les promeses.
Els pobres menjaran fins a assaciar-se,
alabaran el Senyor els qui el busquen,
i diran: «Que tingau llarga vida!».

R. En el Senyor s'inspirarà el meu cant
davant de tot el poble.

O bé:

Al·leluia.

Ho tindran present i tornaran al Senyor
tots els països de la terra;
s'inclinaran en la seua presència
gent de totes les nacions.
Tots els qui dormen baix terra l'adoraran,
els qui baixen a la pols s'inclinaran en la seua presència. R.

La meua ànima serà per a ell,
el meu llinatge el servirà.
Parlaran del Senyor a les generacions futures,
vindran a anunciar la seua justícia
al poble que ha de nàixer, i diran:
«El Senyor ha fet tot açò». R.

Lectura segona 1Jo 3,18-24

El seu manament és que cregam i estimem

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fills meus, que el nostre amor no siga només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. D'esta manera coneixerem que som de la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la nostra consciència i que ell ho sap tot.
Amics meus, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem d'ell qualsevol cosa que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li agrada.
I este és el seu manament: que cregam en el nom del seu Fill Jesucrist, i que ens estimem els uns als altres tal com ell ens va manar. El qui guarda els seus manaments, està en Déu, i Déu en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

Al·leluia Jo 15,4.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor.
Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Jo 15,1-8

Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:
«Jo soc el cep verdader, i mon Pare és el vinyater. El sarment que no dona fruit en mi, el Pare el talla, però el que dona fruit, l'esporga perquè en done encara més. Vosaltres ja esteu nets gràcies a la paraula que vos he anunciat.
Estigueu en mi i jo en vosaltres. Si un sarment no està en el cep, no pot donar fruit; igualment, tampoc vosaltres en podeu donar si no esteu en mi.
Jo soc el cep i vosaltres els sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Al qui no està mi, el tiren fora, com al sarment, i s'asseca. Després l'arrepleguen, el llancen al foc i crema. Si esteu en mi, i la meua paraula queda en vosaltres, podreu demanar tot el que voleu, i ho tindreu.
La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit per ser deixebles meus». 
 
El consol de l'Esperit Sant enmig de les dificultats multiplica l'Església, perquè només amb la seua ajuda i protecció podem donar fruits abundants i arribar al goig de la vida eterna. Jesús ens diu que ell i el Pare formen una comunió d'amor, i que nosaltres hem de viure units a ell, igual que el sarment al cep, per a així donar fruit. Això significa complir els seus manaments, deixant-nos podar per Déu a través de l'Esperit. Estes paraules són el seu testament i miren al futur dels deixebles, que han de saber demanar i buscar la glòria de Déu Pare.

* * * * *

Sant Cirí, màrtir (mem. a la diòcesi de Sogorb-Castelló), del qual es veneren unes relíquies a la catedral de Sogorb

Sant Pere Chanel
 Sant Pere Chanel, prevere i màrtir

Pere havia nascut a Cuet (França) el 1803, i sent religiós de la Societat de Maria (Marista) fou enviat com a missioner a la Polinèsia el 1837. A l’illa de Futuna va anunciar l’Evangeli i era conegut com “l’home del bon cor”. Quan Meitale, el fill del rei Niuliki, va demanar el bateig, fou condemnat a morir màrtir, mentre exclamava: “La meua mort és un gran bé per a mi” (1841). És el primer màrtir d’Oceania. [font]

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere

Lluís Maria nasqué a Montfort-sur-Meu (Bretanya) el 1673. Després d’estudiar a Rennes i París, s’ordena de prevere el 1700 i comença fent de capellà a l’hospital de Poitiers. Parla amb el papa Climent XI, qui el nomenà Missioner Apostòlic. Es dedica a les Missions Populars. La seua predicació estava amerada de la misericòrdia de Déu, a través de la Mare del Salvador: (Tractat de la verdadera devoció a la Mare de Déu). Fundà les religioses Filles de la Saviesa, els Pares de la Companyia de Maria i els Germans Gabrielistes. Va morir el 1716 predicant Missions Populars. [font]

Serventa de Déu Victòria Gavaldà i Sorita d'Orfanell (Vinaròs 1653-Vilafamés 1697)

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Joan Piris Frígola, bisbe emèrit de Lleida, valencià

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 d'abril

Sant Pere Chanel, prevere de la Societat de Maria i màrtir, que va dedicar el seu ministeri a atendre llauradors i xiquets, però enviat després amb alguns companys a evangelitzar l'Oceania occidental, va arribar a l'illa francesa de Futuna, on no hi havia encara comunitat cristiana, i malgrat les moltes dificultats que va trobar, amb la seua singular mansuetud va convertir alguns a la fe, entre els quals estava el fill del rei del lloc, el qual, furiós, el va manar matar, convertint-lo en el primer màrtir d'Oceania. (1716)

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere, que va evangelitzar les regions occidentals de França, anunciant el misteri de la Saviesa Eterna, i va fundar dos congregacions. Va predicar i va escriure sobre la Creu de Crist i de la verdadera devoció a la Santíssima Mare de Déu, i, després de convertir a molts, va descansar de la seua peregrinació terrestre al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre. (1841)

3. A Béziers, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Afrodisi, considerat com el primer bisbe d'esta seu. (s. inc.)

4. A Nicomèdia, a l'actual Turquia, sants Eusebi, Catalamp i companys, màrtirs(s. inc.)

5. A la ciutat de Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, commemoració de sant Vital [o Vidal]. En este dia, segons la tradició, va ser dedicada a Déu la cèlebre basílica d'esta ciutat, en la qual, per haver defensat tenaçment la fe, este sant és venerat des de temps immemorial al costat dels sants màrtirs ValèriaGervasi, Protasi i Ursicí(s. inc.)

6. A Silistra, a Mèsia (hui Bulgària), sants Màxim, Dades i Quintilià, màrtirs en la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià. (s. IV inc.)

7. A Tarassona, a la Hispània Tarraconense, sant Prudenci d'Armentia, bisbe(861)

8. A Sulmona, a la regió dels Abruços, a l'actual Itàlia, sepultura de sant Pàmfil, bisbe de Corfinio (c. 700).

9. A Poggibonsi, a la regió també italiana de Toscana, beat Luquesi, que, primer àvid de riqueses, en convertir-se va vestir l'hàbit del Tercer Orde Regular de la Penitència de Sant Francesc, va vendre tots els seus béns, els va repartir entre els pobres i va servir Déu i el proïsme amb esperit evangèlic, humilitat i pobresa. (1260)

10. Al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre, a França, beata Maria Lluïsa de Jesús Trichet, que va vestir l'hàbit religiós com a primer membre de la congregació de Filles de la Saviesa, que va dirigir amb summa prudència. (1759)

11. A la ciutat de Ninh-Binh, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Pau Pham Khac Khoan, prevere, Joan Baptista Dinh Van Thanh i Pere Nguyen Van Hieu, catequistes, els quals, després de passar tres anys empresonats i torturats perquè renegaren la fe cristiana, finalment, sota l'emperador Minh Mang, van consumar el seu martiri en ser decapitats. (1840)

12. Al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, beat Josep Cebula, prevere de la Congregació dels Missioners Oblats de Maria Immaculada i màrtir, que, de nacionalitat polonesa, en temps de guerra, va ser portat a eixa presó pels qui odiaven la fe i sotmés a cruels turments fins a la mort. (1941)

13. A Magenta, localitat pròxima a Milà, a Itàlia, santa Joana Baretta Molla, mare de família, que, esperant un fill, no va dubtar a anteposar amb amor la vida de la criatura a la seua pròpia. (1962) (Canonitzada en 2004).

entrada destacada

30 d'abril de 2024, dimarts V de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA V DE PASQUA Lectura primera Fets 14,19-28 Contaren a la comunitat el que Déu havia fet amb ells Lectura dels Fets dels...

entrades populars