15 de setembre de 2025, dilluns XXIV: Mare de Déu dels Dolors

DILLUNS DE LA SETMANA XXIV DURANT L'ANY / I

Mare de Déu dels Dolors

Oració col·lecta

Oh Déu, vós volguéreu que els dolors del vostre Fill, crucificat, 
foren compartits per sa Mare al peu de la creu; 
concediu a la vostra Església que, associada amb Maria a la passió, 
meresca participar de la resurrecció del mateix nostre Senyor Jesucrist.

L'evangeli d'esta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent.

Lectura primera 1Tm 2,1-8

Feu pregàries per tota la humanitat a Déu,
que vol que totes les persones se salven


Benvolguts, primer de tot vos recomane que feu a Déu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tota la humanitat, pels reis i per tots els qui ocupen un lloc d'autoritat, a fi que pugam portar una vida tranquil·la i serena, plena de pietat i d'honestedat. Açò és bo i agradable a Déu, salvador nostre, que vol que totes les persones se salven i arriben al coneiximent de la veritat.
Hi ha un sol Déu. Hi ha també un sol mediador entre Déu i la humanitat, l'home Jesucrist, que es donà a si mateix com a rescat de tots: este és el testimoni que Déu ha donat en els temps fixats per ell. I d'ell m'han fet anunciant i apòstol, mestre per a instruir en la fe i en la veritat els qui no són jueus. Açò que dic és veritat, no dic mentira.
Desitge que els hòmens preguen en tots els llocs i que puguen alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions.

Salm responsorial 27,2.7.8-9 (R.: 6)

Escolteu la meua veu suplicant,
quan vos demane auxili
i alce les mans cap al santuari.

R. Beneït siga el Senyor,
que escolta la meua veu suplicant.

El Senyor és la muralla que em protegix;
el meu cor confia en ell.
M'ha ajudat i el meu cor se n'alegra;
l'alabaré amb els meus cants. R.

El Senyor és la força del seu poble,
el baluard que salva el seu Ungit.
Salveu el vostre poble,
beneïu la vostra heretat.
Sigau el seu pastor,
abraceu-los per sempre. R.

Seqüència (opcional): Stabat mater

Al·leluia

Feliç la Verge Maria,
que al peu de la creu de Jesús
va meréixer, sense morir, la palma del martiri.

Evangeli Jo 19,25-27

La bona mare s'entristia i patia
mentres veia els sofriments del seu Fill

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Vora la creu de Jesús estava sa mare i la germana de sa mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena.
Jesús va vore sa mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i va dir a la mare:
«Dona, ací tens el teu fill».
Després va dir al deixeble:
«Ací tens ta mare».
I des d'aquell dia el deixeble la va acollir en sa casa.

O bé:

Evangeli Lc 2,33-35

A tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el pare de Jesús i sa mare estaven meravellats d'açò que es deia d'ell. Simeó els va beneir i va dir a Maria, sa mare: «Este serà motiu que molts, a Israel, caiguen i s'alcen; serà signe de contradicció -a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima-, i així es revelaran els pensaments amagats en els cors de molts».

Mare de Déu dels Dolors,
patrona canònica de
Castelló (la Ribera Alta)
* * * * *

La Mare de Déu dels Dolors, que dreta al costat de la creu de Jesús, el seu Fill, va estar íntimament i fidelment associada a la seua passió salvadora. Va ser la nova Eva, que per la seua admirable obediència va contribuir a la vida, al contrari del que va fer la primera dona, que per la seua desobediència va portar la mort.

Titular de les esglésies parroquials de Dolores, Los Dolores de Callosa, el Genovés, Las Ventas (Buñol) i una de València; patrona dels poetes valencians; patrona canònica de Castelló (la Ribera Alta), patrona de Canals.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 15 de setembre

Sant Nicomedes de Roma, màrtir, el sepulcre del qual va honrar el papa Bonifaci V en la via Nomentana amb una basílica sepulcral. (s. inc.)

Sant Valerià, màrtir, company de san Potí a Lió, va aconseguir fugir de la presó i aparegué a Tournus, Chalon-sur-Saône, on va seguir evangelitzant al poble; fou capturat per segona vegada i decapitat. (s. inc.).

Sants Estrató, Valeri, Macrobi i Gordià, màrtirs, la passió dels quals va tindre lloc, segons sembla, a Tomis, Escítia, regió de l'actual Romania, quan Licini era emperador. (s. IV)

Sant Nicetes el Got, màrtir, a qui el rei arrià Atanaric, que odiava la fe catòlica, va manar cremar a la vora del Danubi, Il·líria oriental, actual Sèrbia-Montenegro (c. 370).

Sant Alpí [o Albí] de Lió, bisbe, successor de sant Just. (s. IV)

Sant Apre de Toul, bisbe. (s. VI)

Sant Aicard o Acard, abat, deixeble i successor, en el càrrec, de sant Filibert. († Monestir de Jumièges, prop de Rouen, a Nèustria, França, s. VII)

Sants màrtirs Èmila, diaca, i Jeremies, que van ser decapitats per la seua fe cristiana durant la persecució sarraïna a Còrdova, després de patir una llarga i dura presó. (852)

Beat Roland [o Rotlà] de Mèdici, anacoreta, que va passar una vida solitària en els abruptes Alps, vivint en gran penitència i conversant només amb Déu. († Busseto, prop de Fidenza, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, 1386)


Santa Caterina Fieschi, viuda, insigne pel menyspreu del mundà, pels seus freqüents dejunis, amor de Déu i caritat envers els necessitats i malalts. († Gènova, a la Ligúria, Itàlia, 1510)

Beat Camil Costanzo, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, enviat a la foguera pel regent suprem Hidetada, no va cessar de predicar a Crist encara en la mateixa pira. († Hirado, Japó, 1622)

Beats Joan Baptista i Jacint dels Àngels, màrtirs, que, quan eren catequistes, en pretendre apartar els ídols per a servir a Crist, van ser apallissats cruelment, i així, imitant la passió del Senyor, van aconseguir el premi etern a Santo Domingo Xagacia, Mèxic (1700).

Beat Antoni Maria Schwartz, prevere, que va fundar la Congregació per als Obrers Cristians sota la protecció de sant Josep de Calassanç, per a cura pastoral de principiants i jóvens obrers i per a la defensa dels seus drets. († Viena, 1929)

Beat Pasqual Penadés i Jornet, prevere i màrtir valencià (†La Llosa de Ranes, 1936). Memòria a Montaverner i a Bèlgida.

Beat Ladislau Miegon, prevere i màrtir, que des de Polònia, dominada pels nazis, a causa de la seua fe va ser portat al camp de concentració de Dachau, on el turment el va coronar de glòria eterna. (1942)

Beat Pau Manna, prevere del Pontifici Institut per a Missions Estrangeres, que va ser missioner a Birmània, si bé per raons de salut va haver de deixar-ho i es va dedicar a l'evangelització, a la predicació de la Paraula de Déu i a afavorir la unió dels cristians. († Nàpols, 1952)

at Cap comentari:
Labels: , , , ,

14 de setembre de 2025, diumenge: Exaltació de la Santa Creu

Festa de l'Exaltació de la Santa Creu


Del retaule de la Santa
Creu de Miquel Alcanyís
(Museu de Belles Arts
de València)
 Festa de l'Exaltació de la Santa Creu, que l'endemà de la dedicació de la basílica de la Resurrecció, erigida sobre el Sepulcre de Crist, és enaltida i venerada com a trofeu pasqual de la seua victòria i signe que apareixerà en el cel, anunciant a tots la segona Vinguda (elog. del Martirologi Romà).
La Santa Creu és el títol de les esglésies parroquials d'Alaquàs, Almoradí, Llombai, Pedreguer, Petrer, una d'Alacant i una de València; cotitular d'una d'Alacant.

La serp de bronze no tenia en si mateixa cap poder curatiu, era només un signe que Déu volia salvar al seu poble. El salm ens convida a no oblidar que Déu sempre vol salvar-nos. I Jesús conferix un significat nou a este signe o estendard en associar-lo al seu sacrifici en la creu, quan per a ser com nosaltres es va despullar de la seua condició divina i es va fer esclau. Mirar la creu és mirar l'amor de Déu en el món, per això l'arbre vivificador de la creu serà el signe de la nostra victòria amb Jesucrist el Senyor.
 
Aniversari de la mort de Dante Alighieri (1321)


Martirologi Romà


Elogis del 14 de setembre

Sepultura de sant Corneli, papa i màrtir, que es va oposar fermament a l'escissió de Novacià i, amb gran esperit de caritat, va recuperar a la plena comunió amb l'Església molts cristians caiguts en l'heretgia. Va patir al final el desterrament a Civitavecchia, lloc de Toscana, per part de l'emperador Gal, i va patir fora mida en paraules de sant Cebrià. La seua memòria se celebra despús-demà. Fou sebollit a Roma, a la via Apia, en la cripta de Lucina del cementeri de Calixt (252).

Passió de sant Cebrià, bisbe molt esclarit en santedat i doctrina, que va governar sàviament l'Església en temps difícils, va consolidar la fe dels cristians enmig de tribulacions, i, en temps de l'emperador Gal·lié, després de patir un exili penós, va consumar la seua fe en el martiri, decapitat per orde del procònsol davant gran concurrència de poble. La seua memòria se celebra també despús-demà. Fou martiritzat a Cartago, a l'actual Tunísia (258).

Sant Matern de Colònia, bisbe, que va convertir a la fe de Crist gent de Tongeren, Colònia i Trèveris. († Colònia Agripina, a Germania, hui Alemanya, d. 314).

A Comana del Pont, actual Turquia, mort de sant Joan Crisòstom, bisbe, la memòria del qual es va relatar ahir. (407)

Trànsit de sant Pere, bisbe, que sent abat cistercenc, va ser promogut a la seu de Tarentesa, la qual va regir amb fervorosa diligència i esforçat foment de la concòrdia entre els pobles. († Abadia de Bellevaux, a la regió de Besançon, França, 1174)

Sant Albert (de Castro di Gualteri), bisbe, que, traslladat de l'Església de Vercelli a la de Jerusalem, va donar una Regla als eremites de la muntanya del Carmel, i que mentre celebrava la festa de la Santa Creu, va ser assassinat per l'espasa d'un malvat, a qui havia représ. († Ptolemaida, a Palestina, actual Israel, prop de l'actual Haifa, 1215)

Santa Notburga de Rattenberg, verge, la dedicació de la qual a les labors domèstiques i al servici de Crist en els pobres va ser exemple de santedat per als seus compatriotes. († Eben, al Tirol austríac,1313)

Beat Claudi Laplace, prevere i màrtir, que, a causa de la seua condició de sacerdot, en temps de la Revolució Francesa va morir per inanició i contagi, empresonat en una nau de transport ancorada en la mar. († Enfront de la costa gal·la de Rochefort, 1794)

Sant Gabriel Taurí Dufresse, bisbe i màrtir, decapitat cruelment després d'una plena dedicació a l'activitat ministerial durant quaranta anys. († Chengdu, província xinesa de Sichuan, 1815)

at Cap comentari:
Labels: ,

13 de setembre de 2025, dissabte XXIII: Sant Joan Crisòstom

DISSABTE XXIII DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Oh Déu, fortalesa dels qui esperen en vós, 
que féreu brillar a sant Joan Crisòstom 
per la seua eloqüència admirable 
i per la paciència en les proves que patí; 
concediu que ens alliçone la seua doctrina 
i que ens enfortixca l’exemple 
d’uns patiments tan pacientment suportats.

Lectura primera 1Tm 1,15-17

Jesucrist va vindre al món a salvar els pecadors

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut, açò que ara et diré és digne de fe i mereix tota confiança: que Jesucrist va vindre al món a salvar els pecadors, i entre els pecadors jo soc el primer. Però Déu s'apiadà de mi per a que Jesucrist poguera demostrar primerament en mi tota la grandesa de la seua paciència, fent de mi un exemple dels qui creurien en ell i tindrien així la vida eterna. Al rei dels segles, Déu únic, immortal, i invisible, honor i glòria pels segles del segles. Amén.

Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-7 (R.: cf. 2)

Servents del Senyor, alabeu-lo,
alabeu el nom del Senyor.
Siga beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.

R. Siga beneït per sempre el nom del Senyor.

Des de l'eixida fins a la posta del sol
alabeu el nom del Senyor.
El Senyor sobrepassa tots els pobles,
la seua glòria sobrepuja el cel. R.

¿Qui com el Senyor, el nostre Déu,
que viu molt amunt,
i s'inclina per a mirar el cel i la terra?
Alça de la pols el desvalgut,
trau el pobre de la cendra. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, guardarà la meua paraula;
el meu Pare l'estimarà, i vindrem a residir en ell.

Evangeli Lc 6,43-49

¿Per què em dieu «Senyor, Senyor»,
i no feu el que jo dic?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«No hi ha cap arbre bo que done mala fruita, ni cap arbre malalt que done bona fruita, de manera que cada arbre es coneix per la seua fruita; no es cullen figues dels cards ni es verema raïm dels albarzers. La persona bona trau el bé del bon tresor del seu cor, i la mala persona trau el mal del seu tresor de maldat; perquè la boca parla del que sobreïx del cor. 
¿Per què em dieu "Senyor, Senyor", i no feu el que jo dic? Jo vos diré a qui s'assembla qualsevol que ve a escoltar les meues paraules i les complix: és com un home que, per a construir una casa, cava fondo i posa el fonament damunt de la roca, i quan ve una inundació, el corrent del riu envestix contra aquella casa, però no la pot somoure, perquè té bons fonaments; però qui escolta les meues paraules i no les complix és com un home que construïx una casa damunt de la terra, sense fonaments. El corrent del riu l'envestix i s'afona, i queda del tot destruïda».
* * * * *

Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.)

    Memòria de sant Joan, bisbe de Constantinoble i doctor de l'Església, antioqué de nació, que, ordenat prevere, va arribar a ser anomenat "Crisòstom" per la seua gran eloqüència. Gran pastor i mestre de la fe en la seu constantinopolitana, en va ser desterrat per insídies dels seus enemics, i en tornar de l'exili per decret del papa sant Innocenci I, a conseqüència dels maltractaments rebuts dels seus guardians durant el camí de retorn, va entregar la seua ànima a Déu a Comana del Pont, a l'actual Turquia, el catorze de setembre. (407)

Sant Amat de Tortosa, sant llegendari


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 13 de setembre

Sant Julià d'Ancira, prevere, màrtir sota l'emperador Licini a Ankara, lloc de Galàcia, hui Turquia. (s. IV).

A Jerusalem, dedicació de les basíliques construïdes piadosament, per voluntat de l'emperador Constantí, sobre la muntanya del Calvari i el Sepulcre del Senyor. (355)

Sant Litori de Tours, bisbe, primer constructor d'una església dins dels murs de la ciutat, per viure-hi ja cristians. († 371)

Sant Emilià de Valence, venerat com a primer bisbe d'aquesta ciutat de la Gàl·lia Lugdunense. († d. 374)

Sant Marcel·lí de Cartago, màrtir. Va nàixer a Toledo. Quan era alt funcionari imperial, molt relacionat amb els sants Agustí i Jeroni, va ser acusat de ser partidari de l'usurpador Heraclió i, encara que era innocent, per defendre la fe catòlica els heretges donatistes el van assassinar a Cartago, a l'actual Tunísia. († 413)

Sant Maurili, bisbe d'Angers, a la Gàl·lia Lugdunense, nascut a Milà i deixeble de sant Martí de Tours, que el va ordenar de prevere, i li va posar al capdavant del poble de Colonna. Després, elevat a bisbe, va centrar la seua preocupació a bandejar les supersticions dels llauradors pagans. († 453)

Sant Amat de Remiremont, prevere i abat, el qual, cèlebre per la seua austeritat, dejunis i amor a la soledat, va presidir sàviament el monestir d'Habend, que havia fundat juntament amb sant Romaric. († Sens, c. 629)

Sant Veneri, eremita. Mort a l'illa de Tino, al golf de La Spezia, a la regió de Ligúria, a Itàlia (s. VII).

Trànsit de sant Amat, bisbe de Sion a l'actual Suïssa, mort a Breuil-sud-la-Lys, a la Gàl·lia Ambianense, en el desterrament al qual el va condemnar el rei visigot Teodoric III. († c. 690)

Beata Maria de Jesús López de Rivas, verge, de l'Orde de Carmelites Descalces, que humil i sofrent, tant en l'ànima com en el cos, va viure unida als dolors de la Passió del Senyor. († Toledo 1640)

Beat Claudi Dumonet, prevere i màrtir, qui, en temps de la Revolució Francesa, sent professor, va ser lligat de peus i mans amb cadenes, i reclòs en una vella nau ancorada en la mar, al litoral enfront de Rochefort, a la costa nord de França, fins a morir malalt per inanició. († 1794)

Beat Aureli Maria (Benvingut) Villalón Acebrón, germà de les Escoles Cristianes i màrtir. († Almeria 1936)

Beats Josep Álvarez-Benavides y de la Torre i 114 companys, (1936/38). Sacerdots diocesans i laics, màrtirs d'Almeria durant la persecució religiosa en la guerra civil espanyola.
at Cap comentari:
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

15 de setembre de 2025, dilluns XXIV: Mare de Déu dels Dolors

DILLUNS DE LA SETMANA XXIV DURANT L'ANY / I Mare de Déu dels Dolors Oració col·lecta Oh Déu, vós volguéreu que els dolors del vostre Fil...

entrades populars